La Chani és una via ben bonica, amb una aproximació absolutament original, que per si sola ja paga la pena. Sens dubte és la gran clàssica del sector, per traçat i roca. Envoltada d’un ambient totalment marí, cerca la lògica en tot moment, aprofitant totes les possibilitats que ofereix la paret. Del tot recomanable. Recordeu…
La Good Joint és una variant de sortida de la clàssica SAME i tot un encert. S’escola intel·ligentment cap al buit trobant una sortida ben bonica i escaladora. Pràcticament desequipada, es protegeix perfectament amb friends i tascons. Molt recomanable. Recordeu que la Falconera està afectada per regulacions de l’Escalada. Informeu-vos abans de planejar escalar a…
La Maria Antònia-Estrems és una via meravellosa. Oberta fa més de 70 anys esdevé una bonica aventura en un escenari grandiós. Molt poc equipada, haurem d’afinar l’olfacte per no perdre massa el camí. No obstant el recorregut permet diferents variants, que a poc a poc permeten guanyar metres de la manera més clàssica possible. Una…
La clàssica del sector, s’enfila pel vessant nord-est del pic de la Valleta enllaçant fissures i diedres d’excel·lent granit. La via, semi-equipada, permet endemés una autoprotecció òptima. Si a això li sumem una aproximació i descens llargs ens trobem davant d’una activitat ben completa i del tot recomanable en un entorn d’alta muntanya. Aproximació: Un…
Per tots aquells que Montserrat és el nostre terreny de joc habitual sabem que depenent de la Regió la roca té unes característiques o altres. A Gorres trobem grans còdols, per la sud forats i preses aspres, a la Nord de Frares aquella pàtina blanca tan característica i així per cada raconada. Com no podia…
Hi ha vegades que l’escalada va més enllà de la mateixa acció d’escalar. De tant en tant no s’entén completa si no és per la suma d’altres condicionants, potser l’exposició, potser l’entorn, potser la combinació d’ambdues. Sant Honorat és un lloc especial, que convida a la contemplació, on escalar és l’excusa per un gaudi que…
La Pas d’estrès, juntament amb la Bàlsam de Tigre són segurament les vies més repetides de la Paret Bucòlica. Raons no en manquen: rocam excel·lent, passatges elegants i parabolts del 10 a dojo. Aproximació: Circulem per la C-14 direcció Andorra, abans d’entrar al tercer túnel ens hem de desviar per l’antiga carretera. Circulem uns 300…
La via dels Quatre és tota una lliçó d’estil en els temps que corren. 200 metres de via entorn el V+ sense fer ús d’expansions, ni tan sols a les reunions. Hom podria pensar que ens trobem davant una via exposada, res més lluny de la realitat. Les tirades es troben mig protegides a base…
Desmarcant-se de la tendència imperant a la zona l’Aromes de Malanyeu proposa una altra manera d’enfilar-se a la paret, més sincera, més autèntica. La via, tota una declaració d’intencions, aprofita les possibilitats del pany i brinda l’oportunitat d’entrar en el joc de l’auto protecció. Que diferent seria el sector i s’hagués estat més honest i…
La Rosa d’Abril és potser la millor via del sector. Escalada contundent i completa, sobre roca de qualitat, encerta una línia 100% convincent on es succeeixen els trams fissurats i diedres amb alguna placa esporàdica de primera categoria. L’única cosa que li treu continuïtat és l’inevitable feixa que parteix totes les vies que s’enfilen al…
La Supertramp és sens dubte de les vies més repetides de Terradets. El seu grau moderat i l’excel·lent rocam, a més d’una línia del tot encertada en són els principals responsables. Això ha comportat per contra que els trams més tècnics es trobin inevitablement polits. Malgrat tot, no serà inconvenient per gaudir d’aquest preciós itinerari….
L‘Agulla dels Ossos acostuma a ser una roca poc visitada, potser per trobar-se mig amagada, potser perquè no hi ha cap via realment fàcil. L’Aresta Brucs és una via preciosa i distinta a la resta doncs la major part de la ruta transcorre, a diferència de les altres Arestes, per una llaminera fissura. Molt ben…
La Guerreros de la Roca és un regal de via pels qui gaudeixin fent anar la ferralla. Tota ella en fissura menys uns pocs metres de la primera tirada, esdevé el terreny de joc ideal per l’autoprotecció. La via va de menys a més, amb les dues darreres tirades de traca, amb una fissura pregona,…
Avoltes escalar és molt més que dificultat i metres, és descoberta, enfilar-se allà on per un moment l’ànima imagina, gaudir d’un entorn únic, assaborir sensacions que només pot gaudir qui és allà en aquell instant. A les beceroles de l’escalada a casa nostra, un dels primers pinacles a ser conquerits fou el modest Bolet de…
Després d’una llarga aproximació s’arriba a un dels peus de via més especials de Montserrat, un bosc original que transporta irremeiablement a una època on el Massís no estava sotmès a la implacable pressió humana. Aurons, teixos i alzines conformen un espai reconfortant per a l’escalador abans d’enfrontar-se a l’arrogant mar de pedra que es…
Carregada de personalitat l’Agulla del Miracle es troba enclavada en un lloc estratègic, frontera entre Frares i Ecos, tot just al costat del coll homònim. Amb una posició altiva i abocada al nord, a les ànimes enfiladisses no els importarà la seva modesta alçada i la llarga passejada per arribar al peu de via, hi…
A la banda baixa de la Canal del Migdia s’alça discreta la Cajoleta, roca ascendida amb certa freqüència per la seva agradable Aresta Brucs. Però és al vessant est on es presenten els recorreguts més interessants. Aquesta cara, a diferència del vessant de migdia, es presenta vertical a la seva primera meitat, alhora que farcida…
Abans de la febre oberturista que patí Terradets a la dècada dels 80 l’Esperó Vidal-Farreny-Albir era una de les vies que albergava més dificultats de la paret. Repetint-la no deixa de sorprendre com a l’any 1975 3 nanos que cap d’ells arribava als 22 anys s’atrevien amb aquella línia tan agosarada i plena d’incertesa; sens…
La Montpart és una de les vies més clàssiques de la concorregut Gorro Frigi. Tot i aquesta etiqueta és un itinerari que es repeteix esporàdicament malgrat la baixa dificultat i la bona qualitat del rocam, i és que el personal prefereix les autopistes de parabolts que l’envolten i en algun punt la trepitgen descaradament. En…
La Raisam ens brinda una paleta amb tots els colors i matisos de la Nord de Frares. Hi trobarem roca bona i deplorable, una escalada amb predomini del lliure però també alguna secció d’artificial i la verticalitat tan característica d’aquest sector del Serrat. Força equipada per estar on està caldrà alguna peça a quasi totes…
La cara nord-oest de la Gorra Marinera és, a priori, poc llaminera. La roca blanca típica dels vessants més ombrívols contrasta amb l’atractiu rocam de la veïna Magdalena Inferior. Malgrat això la Souvenir és una via molt interessant, amb un grau d’exposició que no s’ha de menystenir a l’hora d’afrontar-ne l’escalada. Precisament aquesta exposició –…
Si la Drac Gos és un bombó, la Quira és la cirereta del pastís i les dues juntes una de les millors combinacions que podem fer per aquesta banda de Montserrat. Via esportiva totalment equipada amb parabolts i feta de la mateixa roca que la seva veïna però amb una segona tirada de traca, un…
Al vessant est de l’Agulla de Can Jorba s’hi conjuguen dos elements que el fan un objectiu engrescador. D’una banda un rocam de primeríssima qualitat, que no té res a envejar a altres parets amb més anomenada, com la Jordi Soler Masip o la Palleta, i per altra, ombra estricta a partir de les 3…
A la banda dreta de la cara est de la Miranda de les Boïgues s’enfila zigzaguejant la Hiwatta, talment com un rèptil intentant progressar cercant el pas més fàcil. Vertiginosa per vertical, malgrat que no tingui l’ambient de les vies del pany central esdevé un repte per a l’escalador mitjà. Es tracta d’una via exigent,…
La Petit Gerard és una raresa a Gorros. Amb una primera tirada tècnica i roca millorant a mesura que anem guanyant metres, té un segon llarg preciós, amb un sostret amb cantell seguit d’un mur made in Gorros. El darrer (es pot dividir en dos) ja és el típic camp de patates que ens té…
Situada a la Paret del Grau (Coll de Nargó) l’Esperó dels Maneirons és una opció del tot recomanable. Amb un equipament de caire esportiu, només ens caldran les cintes per superar les quatre tirades que conformen la via. L’itinerari, sobre roca excel·lent és sostingut, variat i ràpid, fent-nos escalar plaques, fissures i panxes. Com a…
A la dreta de la preciosa Ocells de Niló s’enfila aquesta interessant proposta. Més equipada que la seva veïna però també més difícil, hi descobrim tirades engrescadores, com l’inici de la via o el penúltim llarg, enfilant-se per una placa lleugerament desplomada que demana ser resolutius. Una via semi-equipada, amb bona roca, ràpida i amb…
Via bàsicament de fissures, la Little Bighorn és una proposta força interessant. Amb un tercer llarg contundent per vertical i mantingut, hi trobarem un rocam excel·lent, a excepció feta de la segona tirada, pur tràmit. La via es troba força equipada, tot i que emplaçarem alguna peça. Si sortim per la darrera tirada de la…